Horari

Ca l’Enric compta amb una carta molt variada, si bé el 95% dels seus comensals es decanten per un dels dos menús degustació. El primer, anomenat Descobrint la Vall, explica la història del restaurant i el que fa avui dia, amb plats molt vinculats al bosc del seu entorn (amb bolets, caça, herbes o flors) sense tancar-se a les delícies que es poden trobar arreu del món. El segon menú degustació s’anomena Records en evolució. Consta dels plats que tradicionalment han cuinat les quatre generacions del restaurant, però posats al dia. Segons el moment de l’any, Ca l’Enric també incorpora a la seva oferta menús monogràfics de temporada, com el de tòfona o caça. Fora del restaurant, els seus pavellons ofereixen espais idíl·lics per fer-hi celebracions, amb un ampli jardí per a cerimònies i aperitius a l’aire lliure.

La història de Ca l’Enric comença el 1882 amb els besavis dels germans Juncà, actuals responsables del restaurant. El matrimoni tenia una granja i oferia menjars a aquells que recorrien l’antiga Via Annia, que connecta les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. La carta era curta, depenent del dia es preparava conill amb samfaina i algun plat més, com podia ser una amanida de tomàquet i ceba. Els avis van continuar amb la granja i més tard els pares se’n desferen, quedant-se només amb el restaurant. A finals dels anys 90 els fills de la parella van canviar el concepte de restaurant tradicional pel de restaurant gastronòmic. Els reconeixements no tardaren a arribar. El 2002 van obtenir la primera Estrella Michelin, que han seguit guanyant any rere any fins a dia d’avui. Ca l’Enric és un dels pocs restaurants gironins que manté la seva estrella després de tant de temps. El 2002 el restaurant també va aconseguir el premi al millor cuiner/cuinera jove per l’Acadèmia Catalana de la Cuina i la Gastronomia. El 2007 va obtenir el premi de Millor Restaurant, el 2009 va aconseguir dos Sols Repsol i el 2017 va ser escollit 43è millor restaurant d’Europa per la llista OAD (Opinionated About Dinning).

A Ca l’Enric el comensal se sent en un entorn familiar des que entra fins que marxa. A nivell gastronòmic es procura que el plat, tant si s’ha cuinat de manera tradicional com moderna, sempre recordi quelcom reconeixible. Els germans Juncà han crescut veient món, amb l’objectiu que un dia fos la gent qui fes els quilòmetres per visitar casa seva a gaudir d’una experiència gastronòmica. El seu darrer projecte, engegat el 2018, ha consistit a encapsular el bosc. En col·laboració amb un enginyer agrícola, el restaurant ha catalogat més de 100 plantes que es troben a les muntanyes de l’entorn, amb la voluntat de plantar-les al camp proper, on hi tenen l’heliport. En aquest bosc per als sentits s’hi podrà passejar i diversos cartells indicaran el nom de les plantes i a quin plat es fan servir. Hom podrà trobar-hi, per exemple, ravenissa, una planta amb un gust que recorda el wasabi, un wasabi de muntanya, per suposat.