Enric Olea

Enric Olea

Enric Olea Gamundi (Figueres, 1990) ha viscut per circumstàncies familiars a nombroses poblacions al llarg dels últims 20 anys, i en totes hi ha cercat la vocació personal i professional.

Buscant el sentit de la pròpia existència, a través del coneixement personal, es va interessar en l’estudi de diferents corrents filosòfiques, com el taoisme, el budisme, el vedanta advaita, ensenyances tibetanes i disciplines com el ioga, entre d’altres, intentant contactar per aprendre directament amb les màximes autoritats de cada branca. A França va aprendre del mestre Kosen, 83è successor de Buddha Shakyamuni i deixeble directe de Taisen Deshimaru, venerable monjo que va portar el zen a occident, amb qui va participar en retirs de meditació de fins a set hores diàries per arribar a entendre aquesta disciplina mil·lenària.

Cercant una saviesa que l’ajudés a conèixer-se millor a sí mateix, i sense saber cap a quina direcció anar, una nit de sobte va enamorar-se de la mítica sèrie televisiva Kung fu, de David Carradine, i va decidir conèixer la filosofia Shaolin de primera mà, així com un veritable mestre. Va entrar en contacte amb la Federació Shaolin Tao de Kung fu Wushu de l’Argentina, una de les més populars al continent i amb destacats rècords mundials, que compta amb Anael Carrasco, primer guanyador del campionat del món de Wushu en pesos pesants de la categoria de Shanshou, el 2008 a la Xina. Durant mesos, el gironí va sol·lictar convertir-se en deixeble del mestre de la federació, Omar Carrasco. Quan finalment va ser acceptat, malgrat les dificultats econòmiques per les quals passava en aquells moments, va fer tractes per vendre un cotxe i en una setmana va reuinr els diners per viatjar-hi. Olea va marxar a l’Argentina fins en dues ocasions per aprendre els principis filosòfics del Kung fu amb Omar Carrasco i els seus fills, David, Anael, Nahuel, i Joel, màxims exponents d’aquest art marcial i artistes professionals destacats en diferents àmbits gràcies a la disciplina i perseverança de l’escola. Després de la primera estada, el mestre va demanar-li al gironí que impartís classes i va autoritzar-lo per ser el seu representant internacional i el de la federació com a director de la seva escola a Espanya. Amb el pas dels anys, va impartir classes en carrers, muntanyes, nombrosos gimnasos i esdeveniments de futbol en zones recreatives per al Consell Esportiu, sempre sense ànim de lucre i cometent molts errors per la falta d’experiència i estructuració personal, segons reconeix.

Les dues estades a l’Argentina d’Enric Olea li van servir per conèixer-se millor, apartar-se d’errors del passat i millorar gradualment cada vegada més malgrat les difícils situacions personals que ha hagut d’anar afrontant. La seva vocació professional la va cercar en més de 20 empreses. Va diplomar-se com a torner, arribant a elaborar peces que van ser sol·licitades per ser exposades en els següents cursos, però que va preferir regalar al seu pare. Olea va adonar-se que aquella no era la seva vocació. Va acabar la formació i va provar altres coses. En aquell context va conèixer un mestre artesà de la papiroflèxia a qui va proposar vendre les seves obres. Va generar molts ingressos diaris i, després d’algun desacord en les negociacions, va decidir vendre pel seu compte punts de llibre, arribant a crear fins a un total de 156 estants, dels quals va repartir una bona part a diferents establiments. Malgrat que va arribar a vendre’n milers, aquestes accions no li procuraven molts ingressos, tot i que li feien aprendre habilitats de venda amb la creació dels seus propis productes. Més tard va crear bancs de meditació que venia a través d’una gran distribuïdora a Espanya. Després d’això, va trobar un mercat ple de possibilitats en el món de la publicitat, començant per serveis d’impremta, els quals va començar a oferir per diverses empreses, aconseguint comandes cada cop més grans, per la seva forma de treballar dedicada i personalitzada.

D’aquesta manera, Enric Olea va trobar la seva vocació en el camp comercial. Amb el pas dels anys va desenvolupar habilitats de venda, de relacions públiques, de convicció i motivacionals. A partir d’aquí, la seva filosofia en base a la seva vocació va ser que allò que fes fos sempre el més ètic i noble, que oferís sempre la major qualitat, el millor preu i els millors continguts per als consumidors, que allò que vengués fos útil i satisfés una necessitat, de manera honesta i intentant superar-se constantment en qualsevol camp en què volgués treballar i apartant-se de seguida d’allà on sent que no pot seguir creixent. Enric Olea busca sempre un desenvolupament harmoniós a partir d’un recte equilibri entre pensament, sentiment i obra, en base a set principis: amor, família, salut, amics, treball, vocació i religió-ètica-filosòfica. El garrotxí intenta fer les coses en base a aquests valors, sempre cercant créixer i millorar.

El 2017, Enric Olea va decidir crear una guia de referència empresarial, un servei publicitari efectiu per als negocis amb la major qualitat que hagués hagut fins a la data a la Garrotxa, un servei que connectés les empreses amb les persones a través d’una presentació excel·lent i amb estratègies de posicionament úniques, un servei que ajudés a conèixer d’una forma directa, clara i profunda els serveis dels quals disposem a la comarca diàriament. Va crear el projecte des de zero euros, reunint als millors professionals de la comarca per desenvolupar cadascun dels elements necessaris, juntament amb Joan Manuel Robles, periodista, escriptor i actor, actual director de continguts d’Olot Televisió, qui va creure en el projecte des del primer moment. Les habilitats comercials d’Olea van procurar-li un lloc a la Televisió de la Garrotxa, on hi va treballar amb èxit durant mesos, fins que va decidir abandonar la feina per centrar-se en la present edició de la guia, renunciant a l’únic suport econòmic per poder dedicar tot el temps i energia al seu projecte i acabar-lo amb la qualitat i l’èxit desitjats.

Enric Olea és el fundador de la Guia TOP Garrotxa, el director general i el coordinador de desenvolupament de la publicació en tots els seus camps, així com el selector dels membres de l’equip en col·laboració amb Joan Manuel Robles. Ha desenvolupat les estratègies i idees d’aquesta eina i n’ha dirigit la creació del disseny, a més d’efectuar la major part de les contractacions.